zenodoopen

CCS-B30 - Vídeo Gestión del agua (subt.) (trad. català)

TRADUCCIÓ - CATALÀ Gestió de l’aigua <div> </div> Introducció i presentació 00:00:01 – 00:00:20 Hola, sóc la Maria Cassinello, de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, i us faré aquesta presentació sobre gestió de l’aigua. Obrim l’aixeta i en surt aigua, tirem la cisterna i se’n va l’aigua. Però, com arriba aquesta aigua fins aquí? I què passa després amb ella? <div> </div> Importància de la gestió de l’aigua 00:00:20 – 00:00:37 És important aprendre com es gestiona l’aigua i quines diferents estratègies de gestió existeixen per no tenir la impressió que és un recurs infinit i per desenvolupar una major consciència crítica entorn aquesta gestió. Comencem amb els models de gestió de l’aigua. <div> </div> Models de gestió de l’aigua: Model lineal 00:00:38 – 00:01:23 El model convencional i majoritari actualment de gestió de l’aigua és el lineal. En l’economia actual, que és lineal, existeix un model de produir, usar i llençar, i en aquest, el sector de l’aigua utilitza l’estratègia obtenir, usar i abocar. L’aigua primer s’obté de rius, llacs i aqüífers, després s’utilitza en l’agricultura, els municipis i les indústries, i després d’utilitzar-se i normalment contaminar-se, s’aboca a la conca directament o passant per una depuradora. Si s’aboca en un punt alt de la conca, pot ser que es torni a utilitzar, però si no, anirà directament al mar. Aquest model lineal tracta els recursos hídrics com si fossin infinits i porta a l’esgotament i degradació d’aquests. <div> </div> Models de gestió de l’aigua: Model circular 00:01:28 – 00:02:20 En contra d’això, una alternativa que està rebent atenció ara mateix és el model circular de gestió de l’aigua. Aquest model segueix els principis de l’economia circular, que consisteix a buscar que els productes, materials i recursos es mantinguin en l’economia durant el major temps possible, reduint al mínim tant el consum de recursos com la generació de residus. Es tracta d’imitar els processos circulars que fa la natura, representats en verd a l’esquerra de la imatge. Per imitar-los com a societat hauríem d’aplicar els processos de la dreta: evitar el consum sempre que sigui possible, si no, reduir-lo, reutilitzar l’aigua com a consumidors, reciclar les aigües residuals generades i tornar-la de manera eficient a la natura. <div> </div> Estratègies de gestió de l’aigua no convencionals 00:02:26 – 00:03:26 Veurem algunes estratègies de gestió de l’aigua no convencionals que busquen una major sostenibilitat i estan relacionades amb aquests principis, posant com a exemple l’àrea metropolitana de Barcelona. A causa de la greu sequera dels últims anys, s’ha posat en pràctica una estratègia per assegurar el subministrament d’aigua gràcies a fonts alternatives: reutilització d’aigües residuals i dessalinització d’aigua marina. En períodes recents de sequera greu, l’aigua regenerada ha arribat a cobrir el 25% de les necessitats anuals, destinada a usos que no requereixen alta qualitat, com ara reg agrícola, neteja urbana, reg de jardins, usos industrials, ambientals i injecció en aqüífers. En moments molt greus, s’ha posat en marxa la reutilització potable indirecta, on les aigües regenerades es bombegen i aboquen riu amunt, es barregen amb aigües del riu i després es potabilitzen novament. <div> </div> Ús d’aigua dessalinitzada 00:03:27 – 00:04:10 L’aigua dessalinitzada ha arribat a cobrir el 33% de l’ús total a l’àrea metropolitana, usant-se per a tot tipus d’usos després de potabilitzar-la i abocar-la a la xarxa general. La dessalinitzadora del Prat és la més gran d’Europa. L’ús d’aquestes fonts alternatives representa un avanç cap a la circularitat, permetent mantenir més aigua d’alta qualitat en els sistemes naturals i reservar-la per a activitats que la requereixen. <div> </div> Problemes i costos associats 00:04:11 – 00:04:56 Aquestes opcions presenten problemes importants: cost energètic elevat amb impacte ambiental i encariment de l’aigua per als consumidors. Les dessalinitzadores poden causar danys al medi i biodiversitat marins per l’extracció d’aigua i l’abocament de salmorra al mar. La reutilització tampoc és perfecta; sempre hi ha impacte ambiental o cost energètic en fer servir un recurs. Per això, no podem aplicar aquestes estratègies i seguir sobreexplotant els recursos. <div> </div> Altres alternatives sostenibles: reutilització a escala domèstica 00:04:58 – 00:06:10 En l’àmbit urbà, la reutilització d’aigües residuals també es pot fer a escala domèstica. Només es poden reutilitzar les aigües grises, provinents de lavabos, dutxes i banyeres; no les d’inodoros ni les aigües de rentadora o rentavaixelles a Espanya. Després de processos físics, químics o biològics, les aigües grises es poden destinar a reg, cisternes, fregar terres i fins i tot per a la rentadora. Aquest recurs és més sostenible i requereix menys energia que la reutilització municipal, a més de poder democratitzar la gestió de l’aigua. Tanmateix, requereix un sistema de separació d’aigües grises, difícil i costós en ambients urbans densos i edificis ja construïts. Si no hi ha accés a aquest sistema, es pot reutilitzar directament l’aigua de la dutxa o lavabo per buidar l’inodor amb cubells o sistemes senzills. <div> </div> Aprofitament de l’aigua de pluja 00:06:14 – 00:07:12 Una altra estratègia sostenible és aprofitar l’aigua de pluja per a usos no potables. Actualment, l’aigua de pluja es tracta com residual, recollida per clavegueram i barrejada amb aigües residuals domèstiques, sotmesa a processos innecessàriament sofisticats. Recollir i usar directament l’aigua de pluja és més eficient i sostenible, perquè té bona qualitat i no requereix tractament si s’usa per a reg, neteja exterior, cisternes o rentat de roba. Això es pot fer tant a nivell domèstic com municipal mitjançant sistemes urbans de drenatge sostenible. Recordem que aquests usos domèstics i municipals representen un percentatge petit del total, per la qual cosa cal un canvi estructural. <div> </div> Canvi estructural i ús agrícola 00:07:13 – 00:08:14 Cal limitar activitats i pràctiques econòmiques i industrials intensives en aigua, millorar-ne l’ús renovant infraestructures hidràuliques i penalitzar connexions il·legals. L’agricultura i la ramaderia suposen el 80% de l’ús d’aigua a Espanya, per la qual cosa les mesures d’estalvi més importants es dirigeixen a aquest sector. El regadiu intensiu s’estén per tot l’estat i requereix gran consum d’aigua per produir a gran ritme, a més els fertilitzants i pesticides contaminen rius i aqüífers. La major part d’aquesta producció és per a exportació; Espanya és el quart major exportador mundial i líder en fruites, verdures i carn (especialment porc). <div> </div> Replantejament del model agrícola 00:08:15 – 00:09:10 Tenim un model que exporta aigua en forma de productes des d’un país en risc de desertificació a països humits com Alemanya, França i Regne Unit. Cal replantejar el model agrícola cap a sistemes que facin servir menys aigua, com l’agricultura extensiva de secà o ecològica. Els productes carnis requereixen molta més aigua, per això reduir-ne la producció és una altra estratègia important. La ramaderia intensiva també s’ha estès i presenta greus impactes ambientals, inclòs ús excessiu i contaminació de l’aigua. Podem promoure mesures polítiques adequades i, com a consumidors, reduir el consum de productes que requereixen molta aigua o que es produeixen intensivament. <div> </div> Tancament 00:09:11 – 00:09:18 Espero que us hagi estat útil aquesta presentació i moltes gràcies per la vostra atenció. Fins aviat.   Aquest vídeo s'ha elaborat amb la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia  y la Tecnología - Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.  Este vídeo se ha elaborado con la colaboración de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.  This video has been elaborated with the collaboration of the Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología - Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.No

ShareScore

28/100

Overall dataset sharing score

Score breakdown

These five areas show where the dataset supports — or may limit — practical reuse.

Stewardship: 4
Harmonization: 4
Access: 12
Reuse readiness: 8
Engagement: 0

CCS-B30 - Vídeo Gestión del agua (subt.) (trad. català)

Score breakdown

Your academic CV and NIH biosketch