Find research datasets worth reusing

Figure 3 in Identification and characterization of Biomphalaria peregrina (Orbignyi, 1835) from Agua Escondida in northern Patagonia, Argentina

Figure 3. Schematic of the mitochondrial genome, with the relative positions of the cytochrome oxidase I (COI) gene and the 16S region marked, along with intraspecific variation found. A, Folmer region; B, 16S 'universal' marker region; ∗GenBank acquisition AY030231.1; ∗∗ GenBank acquisition AY030232.1.

Figure 1 in Identification and characterization of Biomphalaria peregrina (Orbignyi, 1835) from Agua Escondida in northern Patagonia, Argentina

Figure 1. Map of Mendoza province and surrounding area. Agua Escondida, the collection site, is underlined; all other sites where Biomphalaria have been observed in the literature are starred: 1Paraense (2001); 2Ciocco et al. (2008).

Figure 2 in Identification and characterization of Biomphalaria peregrina (Orbignyi, 1835) from Agua Escondida in northern Patagonia, Argentina

Figure 2. (A) Shell photographs of an Agua Escondida Biomphalaria. (B) Anatomy of the reproductive system of Biomphalaria peregrina, Agua Escondida, Argentina. Ca, carrefour; ng, nidamental gland; od, ovispermiduct; ot, ovotestis; ov, ovotestis; po, pouch of the oviduct; pp, preputium; pr, prostate; ps, penis sheath; sd, sperm duct; sp, spermatheca; sv, seminal vesicle; ut, uterus; va, vagina; vd, vas deferens.

opencc-by-4.0Jan 2023View details →

Behavior of amagmatic orogenic geothermal systems: insights from the Agua Blanca Fault, Baja California, Mexico

This dataset includes all the data used for the paper submitted to the Journal of Geophysical Research: Solid Earth, entitled: Behavior of amagmatic orogenic geothermal systems: insights from the Agua Blanca Fault, Baja California, Mexico.  One word and excel file are provided with the following information: Word file: Geological and geochemical data Table 1: Chemical and isotopic compositions of thermal waters. Table 1: Chemical and isotopic compositions of gases dissolved in thermal waters. Table S1: Major oxides and Th and U concentrations in host rocks. Table S2: Thermal waters corrected by the seawater fraction. Table S3: Classical geothermometric temperatures, brittle–ductile transition depth, geothermal gradient, and the minimum depth of equilibration. Table S4: Pameters to estimate the hydraulic head gradient Excel file: geophysical data Seismic events

opencc-byOct 2019View details →

Agua Bendita

Source: Objaverse 1.0 / Sketchfab

OBJETO RELACIONADO CON EL CULTO AL AGUA

Source: Objaverse 1.0 / Sketchfab

opencc-by-nc-sa-4.0Jul 2024View details →

CCS-B30 - Vídeo Gestión del agua (subt.) (trad. català)

TRADUCCIÓ - CATALÀ Gestió de l’aigua <div> </div> Introducció i presentació 00:00:01 – 00:00:20 Hola, sóc la Maria Cassinello, de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, i us faré aquesta presentació sobre gestió de l’aigua. Obrim l’aixeta i en surt aigua, tirem la cisterna i se’n va l’aigua. Però, com arriba aquesta aigua fins aquí? I què passa després amb ella? <div> </div> Importància de la gestió de l’aigua 00:00:20 – 00:00:37 És important aprendre com es gestiona l’aigua i quines diferents estratègies de gestió existeixen per no tenir la impressió que és un recurs infinit i per desenvolupar una major consciència crítica entorn aquesta gestió. Comencem amb els models de gestió de l’aigua. <div> </div> Models de gestió de l’aigua: Model lineal 00:00:38 – 00:01:23 El model convencional i majoritari actualment de gestió de l’aigua és el lineal. En l’economia actual, que és lineal, existeix un model de produir, usar i llençar, i en aquest, el sector de l’aigua utilitza l’estratègia obtenir, usar i abocar. L’aigua primer s’obté de rius, llacs i aqüífers, després s’utilitza en l’agricultura, els municipis i les indústries, i després d’utilitzar-se i normalment contaminar-se, s’aboca a la conca directament o passant per una depuradora. Si s’aboca en un punt alt de la conca, pot ser que es torni a utilitzar, però si no, anirà directament al mar. Aquest model lineal tracta els recursos hídrics com si fossin infinits i porta a l’esgotament i degradació d’aquests. <div> </div> Models de gestió de l’aigua: Model circular 00:01:28 – 00:02:20 En contra d’això, una alternativa que està rebent atenció ara mateix és el model circular de gestió de l’aigua. Aquest model segueix els principis de l’economia circular, que consisteix a buscar que els productes, materials i recursos es mantinguin en l’economia durant el major temps possible, reduint al mínim tant el consum de recursos com la generació de residus. Es tracta d’imitar els processos circulars que fa la natura, representats en verd a l’esquerra de la imatge. Per imitar-los com a societat hauríem d’aplicar els processos de la dreta: evitar el consum sempre que sigui possible, si no, reduir-lo, reutilitzar l’aigua com a consumidors, reciclar les aigües residuals generades i tornar-la de manera eficient a la natura. <div> </div> Estratègies de gestió de l’aigua no convencionals 00:02:26 – 00:03:26 Veurem algunes estratègies de gestió de l’aigua no convencionals que busquen una major sostenibilitat i estan relacionades amb aquests principis, posant com a exemple l’àrea metropolitana de Barcelona. A causa de la greu sequera dels últims anys, s’ha posat en pràctica una estratègia per assegurar el subministrament d’aigua gràcies a fonts alternatives: reutilització d’aigües residuals i dessalinització d’aigua marina. En períodes recents de sequera greu, l’aigua regenerada ha arribat a cobrir el 25% de les necessitats anuals, destinada a usos que no requereixen alta qualitat, com ara reg agrícola, neteja urbana, reg de jardins, usos industrials, ambientals i injecció en aqüífers. En moments molt greus, s’ha posat en marxa la reutilització potable indirecta, on les aigües regenerades es bombegen i aboquen riu amunt, es barregen amb aigües del riu i després es potabilitzen novament. <div> </div> Ús d’aigua dessalinitzada 00:03:27 – 00:04:10 L’aigua dessalinitzada ha arribat a cobrir el 33% de l’ús total a l’àrea metropolitana, usant-se per a tot tipus d’usos després de potabilitzar-la i abocar-la a la xarxa general. La dessalinitzadora del Prat és la més gran d’Europa. L’ús d’aquestes fonts alternatives representa un avanç cap a la circularitat, permetent mantenir més aigua d’alta qualitat en els sistemes naturals i reservar-la per a activitats que la requereixen. <div> </div> Problemes i costos associats 00:04:11 – 00:04:56 Aquestes opcions presenten problemes importants: cost energètic elevat amb impacte ambiental i encariment de l’aigua per als consumidors. Les dessalinitzadores poden causar danys al medi i biodiversitat marins per l’extracció d’aigua i l’abocament de salmorra al mar. La reutilització tampoc és perfecta; sempre hi ha impacte ambiental o cost energètic en fer servir un recurs. Per això, no podem aplicar aquestes estratègies i seguir sobreexplotant els recursos. <div> </div> Altres alternatives sostenibles: reutilització a escala domèstica 00:04:58 – 00:06:10 En l’àmbit urbà, la reutilització d’aigües residuals també es pot fer a escala domèstica. Només es poden reutilitzar les aigües grises, provinents de lavabos, dutxes i banyeres; no les d’inodoros ni les aigües de rentadora o rentavaixelles a Espanya. Després de processos físics, químics o biològics, les aigües grises es poden destinar a reg, cisternes, fregar terres i fins i tot per a la rentadora. Aquest recurs és més sostenible i requereix menys energia que la reutilització municipal, a més de poder democratitzar la gestió de l’aigua. Tanmateix, requereix un sistema de separació d’aigües grises, difícil i costós en ambients urbans densos i edificis ja construïts. Si no hi ha accés a aquest sistema, es pot reutilitzar directament l’aigua de la dutxa o lavabo per buidar l’inodor amb cubells o sistemes senzills. <div> </div> Aprofitament de l’aigua de pluja 00:06:14 – 00:07:12 Una altra estratègia sostenible és aprofitar l’aigua de pluja per a usos no potables. Actualment, l’aigua de pluja es tracta com residual, recollida per clavegueram i barrejada amb aigües residuals domèstiques, sotmesa a processos innecessàriament sofisticats. Recollir i usar directament l’aigua de pluja és més eficient i sostenible, perquè té bona qualitat i no requereix tractament si s’usa per a reg, neteja exterior, cisternes o rentat de roba. Això es pot fer tant a nivell domèstic com municipal mitjançant sistemes urbans de drenatge sostenible. Recordem que aquests usos domèstics i municipals representen un percentatge petit del total, per la qual cosa cal un canvi estructural. <div> </div> Canvi estructural i ús agrícola 00:07:13 – 00:08:14 Cal limitar activitats i pràctiques econòmiques i industrials intensives en aigua, millorar-ne l’ús renovant infraestructures hidràuliques i penalitzar connexions il·legals. L’agricultura i la ramaderia suposen el 80% de l’ús d’aigua a Espanya, per la qual cosa les mesures d’estalvi més importants es dirigeixen a aquest sector. El regadiu intensiu s’estén per tot l’estat i requereix gran consum d’aigua per produir a gran ritme, a més els fertilitzants i pesticides contaminen rius i aqüífers. La major part d’aquesta producció és per a exportació; Espanya és el quart major exportador mundial i líder en fruites, verdures i carn (especialment porc). <div> </div> Replantejament del model agrícola 00:08:15 – 00:09:10 Tenim un model que exporta aigua en forma de productes des d’un país en risc de desertificació a països humits com Alemanya, França i Regne Unit. Cal replantejar el model agrícola cap a sistemes que facin servir menys aigua, com l’agricultura extensiva de secà o ecològica. Els productes carnis requereixen molta més aigua, per això reduir-ne la producció és una altra estratègia important. La ramaderia intensiva també s’ha estès i presenta greus impactes ambientals, inclòs ús excessiu i contaminació de l’aigua. Podem promoure mesures polítiques adequades i, com a consumidors, reduir el consum de productes que requereixen molta aigua o que es produeixen intensivament. <div> </div> Tancament 00:09:11 – 00:09:18 Espero que us hagi estat útil aquesta presentació i moltes gràcies per la vostra atenció. Fins aviat.   Aquest vídeo s'ha elaborat amb la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia  y la Tecnología - Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.  Este vídeo se ha elaborado con la colaboración de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.  This video has been elaborated with the collaboration of the Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología - Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.No

opencc-by-nc-sa-4.0Jul 2024View details →

CCS-B30 - Vídeo Agua virtual y Huella hídrica (subt.) (trad. català)

TRADUCCIÓ - CATALÀ Aigua i petjada hídrica <div> </div> Introducció i concepte d’aigua virtual [00:00:01 - 00:01:15] Hola, soc la Maria Cassinello Toscano, de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, i us parlaré sobre l’aigua virtual i la petjada hídrica. Si ens preguntem quanta aigua gasto com a individu, pensem en l’aigua que fem servir per beure, cuinar, rentar-nos o netejar. Però no només gastem aquesta aigua. Hi ha molta més aigua que gastem i que és invisible. Per exemple, quanta aigua has pres per esmorzar? Probablement pensaràs que cap o potser un got d’aigua, però, i si et digués que només amb la tassa de cafè has consumit 140 litres d’aigua? Això és el que es diu aigua virtual, un concepte desenvolupat per l’investigador britànic Tony Allan als anys 90. L’aigua virtual és l’aigua que s’ha utilitzat per produir un bé o servei. Inclou tota l’aigua consumida durant tota la cadena de valor del producte: el cultiu, l’extracció de matèries primeres, la transformació, el transport i la distribució. Sense aquesta aigua, el producte no existiria. Aquest concepte ens ajuda a entendre els impactes reals de l’ús de l’aigua a escala global i el seu paper en l’economia internacional. <div> </div> Consum d’aigua i alimentació [00:01:19 - 00:02:05] El consum mitjà d’aigua d’una persona a Europa o als Estats Units durant un any equivaldria a una casa gran de tres plantes plena d’aigua fins al sostre. D’aquesta quantitat, l’aigua per beure equivaldria només a un armari gran, i l’aigua que utilitzem directament per higiene, cuina i neteja equivaldria a una habitació com a màxim. Tot el consum de béns no alimentaris equivaldria a una altra habitació, i la resta seria aigua usada en l’alimentació. Si ets europeu o nord-americà, el 90% de l’aigua que consumeixes prové de la teva alimentació. Però no tots els aliments necessiten la mateixa quantitat d’aigua. Les verdures i les fruites són les que menys aigua utilitzen, seguides pels cereals i les llegums. En canvi, la carn, especialment la de boví, és l’aliment que més aigua consumeix: uns 15.400 litres per cada quilo produït. <div> </div> Dieta i impacte hídric [00:02:07 - 00:03:10] Això fa que, segons la dieta, en els països industrialitzats, on la carn és un element habitual, una dieta no vegetariana consumeixi uns 5 metres cúbics d’aigua diaris (equivalent a 15 banyeres plenes), mentre que una dieta vegetariana equival a 8 banyeres diàries. En altres països on la carn no és la base de l’alimentació, el consum d’aigua és molt menor. La carn consumeix tanta aigua perquè una part és la que beu la vaca directament, una altra per la neteja i manteniment, però la gran majoria està relacionada amb l’alimentació del bestiar: cal molta aigua per cultivar el cereal o la herba que l’alimenta. És un procés molt poc eficient, com passa també amb altres productes d’origen animal. <div> </div> Altres productes i la petjada hídrica [00:03:48 - 00:05:58] Altres productes, com peces de roba, també necessiten molta aigua. Per exemple, un pantaló texà requereix uns 8.000 litres i una samarreta uns 2.500 litres. Per produir un smartphone es necessiten uns 13.000 litres, encara que la carn per quilo necessita més aigua que un smartphone. Però el consum d’aigua més gran és el manteniment dels centres de dades que sostenen la “nau”, que necessiten uns 60 milions de litres d’aigua al dia per refrigerar els servidors. La petjada hídrica és un indicador basat en la petjada ecològica que mesura el volum d’aigua necessari per produir tots els béns i serveis consumits per una persona, comunitat o país durant un període de temps. També pot fer referència a l’aigua usada en un producte, en què coincideix amb el concepte d’aigua virtual. La petjada hídrica i l’aigua virtual inclouen tres tipus d’aigua: <ul> <li>Aigua blava: aigua superficial i subterrània utilitzada per a regadiu i ús industrial o domèstic.</li> <li>Aigua verda: aigua de pluja emmagatzemada al sòl, aprofitada principalment per plantes i cultius sense regadiu.</li> <li>Aigua grisa: aigua residual contaminada pels processos productius.</li> </ul> Cada fase de la cadena de valor consumeix una combinació d’aquests tipus d’aigua, i la suma constitueix la petjada hídrica total del producte. <div> </div> Problemes i impactes de l’ús d’aigua [00:06:06 - 00:07:05] El problema principal que ens mostren l’aigua virtual i la petjada hídrica és que la major part del nostre consum d’aigua és invisible. Això passa perquè les societats humanes solem fer servir l’aigua sense preocupar-nos per com funcionen els sistemes hidrològics, i sovint la tractem com si fos infinita. Els economistes no consideren l’aigua un factor de producció perquè no la percebem com a limitada, a diferència del territori o les matèries primeres. Però, en realitat, els recursos hídrics són renovables però no infinits, i les nostres activitats els afecten moltíssim. Extraiem i utilitzem aigua sense control i la contaminem, però els costos ambientals d’aquests usos no estan inclosos en el preu dels productes. Fins fa poc, l’escassetat i la contaminació de l’aigua no eren un problema, ja que la població global era menor i l’ús d’aigua més reduït. Però a mitjans del segle XX, l’ús d’aigua va començar a ser problemàtic a causa de la industrialització i les pràctiques agrícoles, generant costos ambientals greus. <div> </div> Distribució desigual i comerç internacional [00:07:29 - 00:08:48] Qui paga aquests costos? Els estudiosos diuen que l’aigua gairebé sempre flueix en la mateixa direcció que els diners: dels pobres cap als rics. Els països industrialitzats tenen una demanda voraç d’aigua, no només per consum directe, sinó per la producció d’aliments i altres béns (aigua virtual). Aquesta demanda sovint es cobreix mitjançant el comerç internacional. Com podeu veure en el mapa, països industrialitzats com Europa, Estats Units i Japó importen aliments i productes que han requerit un consum d’aigua en altres països. Per tant, estan “important” aigua en forma d’aliments i mercaderies. La Unió Europea importa el 40% de l’aigua que consumeix. La importació d’aigua virtual genera costos ambientals i econòmics als llocs on es produeixen els aliments i productes, costos que són invisibles perquè no es reflecteixen a la nostra factura d’aigua. Però cada cop que fem servir aigua, algú en algun lloc del món està pagant aquests costos. <div> </div> Conclusions i crida a l’acció [00:08:52 - 00:09:22] Els conceptes d’aigua virtual i petjada hídrica serveixen per fer-nos conscients de la nostra dependència invisible de l’aigua en els processos productius i per visualitzar el nostre impacte real en els recursos hídrics globals. Ens ajuden a entendre que l’ús de l’aigua sempre comporta costos ambientals. Amb aquesta informació podem prendre decisions més informades sobre els nostres hàbits de consum i promoure polítiques que fomentin una producció i un comerç internacional més sostenibles. Gràcies per la vostra atenció i espero que us hagi estat interessant.   Aquest vídeo s'ha elaborat amb la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia  y la Tecnología - Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.  Este vídeo se ha elaborado con la colaboración de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.  This video has been elaborated with the collaboration of the Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología - Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.No

opencc-by-nc-sa-4.0Sep 2024View details →

CCS-B30 - Vídeo Escasez y Usos del Agua (subt.) (trad. català)

TRADUCCIÓ - CATALÀ Escassetat i ús de l’aigua <div> </div> Introducció 00:00:01 - 00:00:09 Hola, sóc la María Cassinello, de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, i us parlaré sobre l’escassetat i els usos de l’aigua. <div> </div> Context i situació actual de l’escassetat d’aigua 00:00:11 - 00:00:31 Segons l’ONU, actualment més d’una de cada 3 persones viuen en regions amb escassetat d’aigua i, si es manté la tendència, el 52% experimentarà una escassetat severa d’aigua cap a l’any 2050. Els recursos d’aigua dolça disponibles per persona han disminuït en més d’un 20% en les darreres dues dècades. I si no es prenen mesures, la tendència continuarà. A què es deu aquesta situació? <div> </div> Ús de l’aigua per part de les persones 00:00:35 - 00:01:28 En primer lloc, de quina manera fem servir l’aigua les persones? Per a les nostres activitats personals més bàsiques, d’acord amb l’Organització Mundial de la Salut, són necessaris entre 50 i 100 litres d’aigua per persona i dia per garantir les necessitats més bàsiques sense preocupacions de salut. A Espanya, la mitjana de consum d’aigua en activitats domèstiques és de 732 litres per persona al dia. Les activitats que més aigua consumeixen són dutxar-se, posar una rentadora i rentar els plats a mà, aproximadament uns 100 litres cadascuna. L’OMS indica que una dutxa estàndard dura 10 minuts i consumeix uns 200 litres d’aigua, i que hauríem de reduir aquest temps a 5 minuts per gastar només 100 litres. El rentavaixelles consumeix uns 50 litres per rentat, aproximadament la meitat que rentar a mà. La cisterna usa de mitjana 10 litres per descàrrega, i si hi ha opció de mitja cisterna, seran només uns 6 litres. Segons la Fundació Aquae, rentar-se les mans gasta de mitjana 1,5 litres per rentat i rentar-se les dents consumeix uns 30 litres si deixem l’aixeta oberta, però només 1,5 litres si la tanquem. <div> </div> Consum domèstic d’aigua: freqüència i distribució 00:01:50 - 00:02:32 El consum individual de cada activitat també varia segons la freqüència amb què es realitzen. Per exemple, tirem la cisterna diverses vegades al dia. El consum mitjà en una casa espanyola es divideix principalment en: <ul> <li>Dutxar-se o banyar-se, que representa un terç del total.</li> <li>Tirar de la cisterna i ús del lavabo. En conjunt, 3/4 parts de la despesa total es produeixen al bany. La rentadora consumeix al voltant del 10% del total.</li> </ul> <div> </div> Consum d’aigua a nivell social i sectors econòmics 00:02:33 - 00:03:05 Tanmateix, les activitats domèstiques només representen el 12% del consum total d’aigua, tant a nivell mundial com a Espanya. La gran majoria de l’aigua es consumeix al sector agrícola i ramader: <ul> <li>Mundialment, un 69%.</li> <li>A Espanya, un 82%. Les diferents indústries o sectors econòmics representen el 19% del consum global i només un 4% a Espanya. Aquesta aigua s’utilitza principalment per a la producció d’energia, usos sanitaris, transmissió de calor, refrigeració i neteja.</li> </ul> <div> </div> Augment del consum d’aigua i causes 00:03:07 - 00:03:35 A causa del creixement econòmic i industrial i de l’augment poblacional, les extraccions mundials d’aigua s’han més que duplicat des dels anys 60, amb increments en tots els sectors: municipis, agricultura i indústria. Aquest augment es deu especialment al creixement de l’agricultura de regadiu, la ramaderia, la producció d’energia i la manufactura, a més del creixement poblacional. <div> </div> Per què hi ha escassetat si l’aigua és un recurs renovable? 00:03:35 - 00:04:15 És aquest major consum la causa de l’escassetat? L’aigua no és un recurs renovable? És important entendre que l’escassetat d’aigua es refereix a la falta de recursos hídrics suficients per satisfer la demanda d’una regió. No s’ha de confondre amb: <ul> <li>Sequera: període amb precipitacions inferiors al normal.</li> <li>Aridesa: condicions físiques del clima. L’escassetat no depèn només de les sequeres o aridesa, sinó també dels usos humans i la gestió de l’aigua.</li> </ul> <div> </div> El cicle hidrosocial i la influència humana 00:04:08 - 00:04:32 Tradicionalment, el cicle de l’aigua s’estudia com un procés natural basat en evaporació, condensació i precipitació. Però aquest cicle no és independent de les persones. Les societats afecten significativament el cicle de l’aigua. Per això, és més adequat parlar del cicle hidrosocial, que incorpora la influència humana. <div> </div> Impactes humans sobre el cicle de l’aigua 00:04:33 - 00:05:23 1. Sobreexplotació: L’aigua és un recurs renovable però limitat. Si consumim o contaminem més ràpid del que es regenera, la disponibilitat disminueix, causant escassetat. L’aigua subterrània, vital per a reserves, es pot considerar no renovable en escales humanes, perquè els aqüífers poden trigar centenars o milers d’anys a recarregar-se. El 20% dels aqüífers mundials estan sent sobreexplotats, cosa que pot causar problemes greus com la intrusió salina o enfonsament del terreny, posant en perill l’existència de l’aqüífer. <div> </div> Canvi climàtic i els seus efectes en l’aigua 00:05:26 - 00:05:54 El canvi climàtic altera el cicle de l’aigua: <ul> <li>L’augment de la temperatura terrestre provoca més evaporació, la qual cosa genera sequeres greus que redueixen la disponibilitat d’aigua dolça.</li> <li>També provoca precipitacions torrencials i imprevisibles, que resulten menys útils i fins i tot perjudicials per a l’agricultura i altres activitats. És important recordar que compartim l’aigua amb molts altres éssers vius, i la qualitat i disponibilitat de l’aigua són essencials per al bon funcionament dels ecosistemes, dels quals depenem.</li> </ul> <div> </div> Contaminació de l’aigua 00:06:00 - 00:06:28 La contaminació és una altra forma en què alterem el cicle de l’aigua. El vessament de substàncies contaminants, com pesticides, microplàstics o residus químics industrials, deteriora la qualitat de l’aigua, restringint la seva disponibilitat per a usos humans i altres éssers vius, i provoca greus alteracions en els ecosistemes. A Espanya, s’estima que al voltant d’un terç dels aqüífers estan contaminats. <div> </div> Conclusions: l’escassetat com a fenomen social 00:06:29 - 00:06:52 Tot això indica que l’escassetat d’aigua és un fenomen marcadament social i no només físic, com sovint es pensa. Les alteracions en el cicle de l’aigua són causades principalment per l’activitat humana — no només pel canvi climàtic, sinó també per la sobreexplotació i la contaminació — cosa que significa que podem fer moltes coses per canviar aquesta situació. Moltes gràcies per la vostra atenció i fins aviat.   Aquest vídeo s'ha elaborat amb la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia  y la Tecnología - Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.  Este vídeo se ha elaborado con la colaboración de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.  This video has been elaborated with the collaboration of the Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología - Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.

opencc-by-4.0Nov 2021View details →

¿El atributo ecológico influye en la elección de compra de dispositivos ahorradores agua en hogares?

Ponencia - III Congreso Latinoamericano de Marketing Social

opencc-by-4.0Feb 2022View details →

Producto social: Caso mejora de acceso al agua mediante filtro para arsénico

Ponencia - I Congreso Latinoamericano de Marketing Social

opencc-by-4.0Jun 2022View details →

Agua - Captación

Conjunto de indicadores que mide la captación de agua para su potibilización, que proviene de el río Ebro, el canal Imperial y el embalse de Yesa. La Planta Potabilizadora para el abastecimiento de agua a la ciudad está situada en el barrio de Casablanca, en la margen izquierda del Canal Imperial de Aragón. <ul> <li>OBJETIVO: mejorar el grado de eficiencia en el consumo de agua.</li> <li>OBJETIVO SOBRE EL QUE INCIDE: mejorar la calidad del agua, reducir su uso inadecuado e impulsar su estudio.</li> <li>TENDENCIA DESEADA: Disminución.</li> <li>DEFINICIÓN DEL MODO DE CÁLCULO: medida del volumen de agua captada anualmente para su potabilización procedente de: el río Ebro, el canal Imperial, el embalse de Yesa.</li> <li>SUBINDICADOR: Consumo doméstico de agua por habitante.</li> </ul> Unidad responsable o fuente: Servicio de Gestión Integral del Agua y Servicio de Gestión Tributaria. Ayuntamiento de Zaragoza. Más infomación: <a href="https://www.zaragoza.es/sede/portal/potabilizadora/">https://www.zaragoza.es/sede/portal/potabilizadora/</a> y <a href="https://www.zaragoza.es/sede/portal/potabilizadora/servicio/potabilizadora/">https://www.zaragoza.es/sede/portal/potabilizadora/servicio/potabilizadora/</a> <a href="https://www.zaragoza.es/sede/servicio/indicadores/595b98e8-f54a-463a-a7f2-6340fbadf557">Acceso a la ficha descriptiva del conjunto de indicadores</a>

opencc-by-4.0May 2024View details →

Corrientes de Cambio: Explorando la Dinámica entre las Corrientes Oceánicas y la Diversidad Bacteriana en Aguas Guatemaltecas

MATERIAL SUPLEMENTARIO PROYECTO DE MICROBIOLOGIA ECOLÓGICA 2024

zenodo24/100

Agua Legado de Vida

Carnaval de Negros y Blancos 2019 Autor: Jose A.Cordoba - Jose Luis Cordoba Source: Objaverse 1.0 / Sketchfab

opencc-byNov 2018View details →

ESPEJO DE AGUA SIN ASAS

Source: Objaverse 1.0 / Sketchfab

ESPEJO DE AGUA UTILIZADO EN LA ASTRONOMÍA

Source: Objaverse 1.0 / Sketchfab

Figure 4 in Identification and characterization of Biomphalaria peregrina (Orbignyi, 1835) from Agua Escondida in northern Patagonia, Argentina

Figure 4. Neighbour-joining tree (with 500 bootstrap replicates) based on the 16S region. Agua Escondida haplotypes (A and B) are called 'Biomphalaria cf peregrina'.

Plato Inka - Relacionado con el Culto al Agua

Source: Objaverse 1.0 / Sketchfab

OFRENDA DURANTE EL CULTO AL AGUA

Source: Objaverse 1.0 / Sketchfab

OBJETO RELACIONADO CON EL CULTO AL AGUA

Source: Objaverse 1.0 / Sketchfab