Find research datasets worth reusing
Search datasets from major research repositories and use ShareScore to quickly assess how well each record supports discovery, access, and reuse.
62
datasets available to search
ShareScore release 0.9.0
Dataset results
62 results for “Vídeo”
MOOC4Slav: Ficheiros áudio, vídeo e texto (Recursos adicionais) - Matemática
<p>Ficheiros áudio e texto do MOOC4Slav (Recursos adicionais produzidos por Brno) contendo: </p> <p>Introdução Matemática; </p> <p><strong>Parte teórica:</strong></p> <ul> <li>Vídeo PPT Matemática (1 e 2); Áudios palestras Matemática 1 (Origens da álgebra), 2 (Introdução aos radianos), 3 (Excel-Funções matemáticas); Áudios língua viva (falantes nativos, João e Sofia) Matemática; Áudio língua viva (não falantes) Matemática; </li> </ul> <p><strong>Parte prática: </strong></p> <ul> <li>Áudio Matemática B1; Áudio Matemática B2, Texto PDF Matemática - A língua portuguesa na área da Matemática - Matemática e sua influência na arte /Sociedade Artística Brasileira.</li> </ul> <p><strong>Cenários pedagógicos: </strong></p> <ul> <li>Introdução à Matemática - Cenário pedagógico; Língua falada Matemática (Não falantes) - Cenário pedagógico; Língua viva áudio (Falantes - João) Matemática - Cenário pedagógico; Língua viva áudio (Falantes nativos - Sofia) Matemática - Cenário pedagógico; Palestra Matemática 1 - Cenário pedagógico; Palestra Matemática 2 - Cenário pedagógico; Palestra Matemática 3 - Cenário pedagógico; Palestra Matemática. Inequação logarítmica - Cenário pedagógico; Palestra Matemática. Integral definido. Método de substituição - Cenário pedagógico; Parte prática áudio Matemática B1 - Cenário pedagógico; Parte prática áudio Matemática B2 - Cenário pedagógico; Parte prática PDF Matemática texto C1 - Cenário pedagógico; Powerpoint vídeo Matemática - Cenário pedagógico. </li> </ul>
MOOC4Slav: Ficheiros áudio, vídeo e texto (Recursos adicionais) - Jornalismo
<ul> <li>Ficheiros áudio e texto do MOOC4Slav (Recursos adicionais produzidos por Brno) contendo: </li> </ul> <p><strong>Introdução Jornalismo</strong> </p> <p><strong>Parte teórica:</strong></p> <ul> <li>Vídeo PPT Jornalismo; Áudio palestra Jornalismo; Entrevista Jornalismo - São os dois lados da mesma moeda (Gilda Machado); Áudio línguas vivas (falantes nativos) Filologia, Jornalismo (1 e 2); Áudio língua falada (não falantes) Jornalismo; Áudio língua falada (não falantes) Jornalismo, Filologia, Turismo; Áudio língua falada (não falantes) Jornalismo, Medicina.</li> </ul> <p><strong>Parte prática:</strong></p> <ul> <li>Vídeo introdução ao jornalismo (+ legendas); Áudio Jornalismo B1; Áudio Jornalismo B2; Texto PDF Jornalismo - A língua portuguesa na área do Jornalismo: O que queremos desta língua?</li> </ul> <p><strong>Cenários pedagógicos:</strong></p> <ul> <li>Introdução ao Jornalismo - Cenário pedagógico; Entrevista Jornalismo - Cenário pedagógico; Língua falada Jornalismo (Não falantes) - Cenário pedagógico; Língua falada Jornalismo, Medicina (Não falantes) - Cenário pedagógico; Língua falada Jornalismo, Filologia, Turismo (Não falantes) - Cenário pedagógico; Língua viva áudio (falantes nativos) Jornalismo - Cenário pedagógico; Língua viva áudio (falantes nativos) Filologia, Jornalismo (Com Margarita Correia) - Cenário pedagógico; Palestra Jornalismo - Cenário pedagógico; Parte prática áudio Jornalismo B2 - Cenário pedagógico; Parte prática áudio Jornalismo B2 - Cenário pedagógico; Parte prática áudio Jornalismo C1 - Cenário pedagógico; Powerpoint vídeo Jornalismo - Cenário pedagógico; Powerpoint áudio Jornalismo (amplia o PPT vídeo) - Cenário pedagógico. </li> </ul>
Curso MOOC de PC - Módulo 02 - Decomposição - Vídeo Explicativo
<p>Esse material faz parte do "CURSO MOOC DE PENSAMENTO COMPUTACIONAL" desenvolvido por bolsistas PIBIC/PIBITI e alunos de TCC do Bacharelado em Ciência da Computação do Instituto Federal do Ceará - Campus Tianguá, vinculados ao projeto de extensão LUA ACADEMY sob a coordenação da professora Cynthia Pinheiro Santiago.</p>
Curso MOOC de PC - Módulo 01 - Introdução - Vídeo Explicativo
<p>Esse material faz parte do "CURSO MOOC DE PENSAMENTO COMPUTACIONAL" desenvolvido por bolsistas PIBIC/PIBITI e alunos de TCC do Bacharelado em Ciência da Computação do Instituto Federal do Ceará - Campus Tianguá, vinculados ao projeto de extensão LUA ACADEMY sob a coordenação da professora Cynthia Pinheiro Santiago.</p>
Curso MOOC de PC - Módulo 03 - Reconhecimento de Padrões - Vídeo Explicativo
<p>Esse material faz parte do "CURSO MOOC DE PENSAMENTO COMPUTACIONAL" desenvolvido por bolsistas PIBIC/PIBITI e alunos de TCC do Bacharelado em Ciência da Computação do Instituto Federal do Ceará - Campus Tianguá, vinculados ao projeto de extensão LUA ACADEMY sob a coordenação da professora Cynthia Pinheiro Santiago.</p>
Curso MOOC de PC - Módulo 04 - Abstração - Vídeo Explicativo
<p>Esse material faz parte do "CURSO MOOC DE PENSAMENTO COMPUTACIONAL" desenvolvido por bolsistas PIBIC/PIBITI e alunos de TCC do Bacharelado em Ciência da Computação do Instituto Federal do Ceará - Campus Tianguá, vinculados ao projeto de extensão LUA ACADEMY sob a coordenação da professora Cynthia Pinheiro Santiago.</p>
Curso MOOC de PC - Módulo 05 - Algoritmo - Vídeo Explicativo
<p>Esse material faz parte do "CURSO MOOC DE PENSAMENTO COMPUTACIONAL" desenvolvido por bolsistas PIBIC/PIBITI e alunos de TCC do Bacharelado em Ciência da Computação do Instituto Federal do Ceará - Campus Tianguá, vinculados ao projeto de extensão LUA ACADEMY sob a coordenação da professora Cynthia Pinheiro Santiago.</p>
Associação Paulista de Homeopatia 70 anos - 05 de junho de 1936 (vídeo comemorativo)
<p>Associação Paulista de Homeopatia 70 anos - 05 de junho de 1936 (vídeo comemorativo)</p>
Seminario "Arte, participación y espacio público". Vídeo de presentacioón del seminario.
<p>Vídeo de presentación del Seminario "Arte, participación y espacio público", organizado en el contexto del Proyecto de Investigación FACTIBLES "Prácticas artísticas participativas para la apropiación del espacio público y el desarrollo de la calidad de vida urbana" (PID2020‑118221RB‑I00)</p>
Vídeo publicitario del taller de la Noche Europea de l@s investigador@s: "Prevención del riesgo de caídas mediante nuevas tecnologías low cost en el adulto mayor"
<pre><span>This video has been created to advertise our workshop at the European Researchers' Night (Sevilla), to attract older people so that they could try new technologies (virtual reality, Wii, audiovisual feedback...) with the aim of gaining balance and prevent falls.</span></pre>
Subproduto 1.2: Curso à distância com tutoria: Vídeo - PDDE e Ações Integradas: execução de recursos e prestação de contas
<p>Apresentar o passo a passo, do processo de Execução dos recursos e prestação de contas dos recursos financeiros do PDDE, bem como a sua importância para o sucesso do Programa.</p>
Subproduto 2.1: Elaboração, produção e divulgação de materiais didáticos: Vídeo - PDDE, Gestão democrática e a escola que queremos
<p>Apresentar a importância da gestão democrática dos recursos do PDDE, como ação cidadã na construção de uma educação de qualidade, que atenda aos anseios da comunidade escolar.</p>
Vídeo explicativo sobre o funcionamento do Identifica
<p>Neste arquivo de vídeo pode ser visto o Download do aplicativo Identifica, bem como seu funcionamento.</p>
CCS-B30 - Vídeo Compostaje 1 (subt.) (trad. català)
<div> <p><strong> TRADUCCIÓ - CATALÀ</strong></p> <p><strong>Gestió de residus orgànics 1</strong></p> <div> </div> <p><strong>1. Introducció al projecte</strong></p> <p><strong>[00:00:02 - 00:00:23]</strong></p> <p>Hola a totes i a tots,<br>amb aquesta presentació seguirem el fil del projecte <em>Ciència Ciutadana i Sostenibilitat al territori de la B30</em>, centrant-nos en diversos aspectes relacionats amb la gestió dels residus domèstics, i en especial, amb la gestió de la fracció orgànica d’aquests residus.<br>L’objectiu és veure com podem aprofitar-los, a més de minimitzar l’impacte ambiental associat a aquesta fracció residual.</p> <div> </div> <p><strong>2. Què és el projecte B30 i qui hi participa?</strong></p> <p><strong>[00:00:26 - 00:01:02]</strong></p> <p>El projecte <em>Ciència Ciutadana i Sostenibilitat al territori de la B30</em> és un projecte coordinat per la Universitat Autònoma de Barcelona, i en el qual col·laboren:</p> <ul> <li>el Departament d’Enginyeria Química, Biològica i Ambiental</li> <li>i l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB)</li> </ul> <p>…juntament amb l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, coordinant dos casos d’estudi implementats en dos tàndems escola-institut.</p> <p>D’una banda, el tàndem format per l’Escola Bellaterra i l’Institut Pere Calders;<br>i de l’altra, el tàndem format per l’Escola Turó de Guiera i l’Institut Gorgs.</p> <div> </div> <p><strong>3. Els dos casos d’estudi</strong></p> <p><strong>[00:01:02 - 00:01:16]</strong></p> <p>El primer cas d’estudi tracta sobre l’ús de recursos com l’aigua i l’energia, coordinat per la Dra. Cristina Madrid de l’ICTA-UAB.<br>El segon es centra en la gestió dels residus orgànics, i està coordinat pels doctors Javier Moral i Daniel González, del grup de recerca GICOM del Departament d’Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la UAB.</p> <div> </div> <p><strong>4. Objectius del pilot sobre residus orgànics</strong></p> <p><strong>[00:01:17 - 00:01:29]</strong></p> <p>Aquest pilot sobre la gestió dels residus orgànics pretén contribuir a la transició ecològica,<br>amb una perspectiva d’economia circular,<br>i aprofundir en la conscienciació dels alumnes sobre la cura del medi ambient.</p> <div> </div> <p><strong>5. Context: residus a Catalunya</strong></p> <p><strong>[00:01:31 - 00:02:20]</strong></p> <p>Segons dades oficials, l’any 2021 es van generar a Catalunya prop de 4 milions de tones de residus,<br>és a dir, uns 1,4 quilograms per habitant i dia.</p> <p>Aquests residus es recullen de manera selectiva des de fa més de tres dècades,<br>amb l’objectiu de fomentar al màxim la reutilització i el reciclatge.</p> <p>Amb el pas dels anys, la gestió de residus ha anat millorant,<br>fins a arribar a la classificació actual dels residus municipals, que inclou:</p> <ul> <li>vidre</li> <li>paper i cartró</li> <li>envasos</li> <li>fracció resta</li> <li>i fracció orgànica</li> </ul> <p>Pel que fa a la fracció orgànica, representa un 10% del total de residus generats anualment.<br>Això implica treballar per una gestió adequada d’aquesta fracció,<br>amb l’objectiu de reduir-ne l’impacte ambiental i afavorir la recuperació de recursos.</p> <div> </div> <p><strong>6. Enfocament en la fracció orgànica</strong></p> <p><strong>[00:02:24 - 00:03:19]</strong></p> <p>Tot i que totes les fraccions de residus són igualment importants,<br>en aquest vídeo ens centrarem en:</p> <ul> <li>la gestió de la fracció orgànica</li> <li>el paper que pot tenir dins l’economia circular</li> <li>i l’exploració del compostatge domèstic o comunitari com a opció de tractament, principalment per obtenir beneficis ambientals</li> </ul> <p>La gestió i el tractament correctes de la fracció orgànica són fonamentals,<br>ja que permeten recuperar recursos:</p> <ul> <li>en forma de subproductes com el compost</li> <li>o en forma d’energia</li> </ul> <p>…amb l’objectiu de tancar el cicle de la matèria orgànica.</p> <p>Això s’aconsegueix a través de tractaments biològics com:</p> <ul> <li>la digestió anaeròbia</li> <li>el bioassecat</li> <li>o el compostatge</li> </ul> <p>…que normalment es realitzen en plantes industrials centralitzades.</p> <p>Tanmateix, tots tenim la possibilitat de descentralitzar el tractament de la nostra fracció orgànica domèstica,<br>mitjançant el compostatge domèstic o comunitari,<br>amb l’objectiu de minimitzar l’impacte ambiental dels nostres residus.</p> <div> </div> <p><strong>7. Beneficis del compostatge domèstic o comunitari</strong></p> <p><strong>[00:03:23 - 00:03:37]</strong></p> <p>Mitjançant el compostatge domèstic o comunitari:</p> <ul> <li>reduirem de manera important els nostres residus domèstics</li> <li>els transformarem en un adob de qualitat</li> <li>el podrem utilitzar en horts i jardins</li> <li>retornarem nutrients i vida al sòl</li> </ul> <div> </div> <p><strong>8. Com funciona el procés de compostatge?</strong></p> <p><strong>[00:03:40 - 00:05:04]</strong></p> <p>El compostatge és un procés biològic natural,<br>en què diferents tipus de microorganismes —com fongs i bacteris— degraden la matèria orgànica present en els residus,<br>de forma <strong>aeròbia</strong>, és a dir, en presència d’oxigen,<br>amb l’objectiu d’obtenir un material fèrtil i estable: el compost.</p> <p>El procés es divideix en tres fases:</p> <ol> <li><strong>Fase mesòfila o inicial</strong></li> <ul> <li>Els microorganismes comencen a degradar la matèria orgànica</li> <li>La temperatura no supera els 40 °C</li> </ul> <li><strong>Fase termòfila</strong></li> <ul> <li>L’activitat microbiana és màxima</li> <li>Alta velocitat de degradació</li> <li>La temperatura pot superar els 60 °C</li> <li>Aquesta condició és necessària per eliminar patògens</li> </ul> <li><strong>Fase de maduració (segona mesòfila)</strong></li> <ul> <li>Es consumeix la matèria més difícilment biodegradable</li> <li>La temperatura torna a baixar per sota dels 40–30 °C</li> </ul> </ol> <p>Segons el tipus de residus i les condicions, el procés pot durar:</p> <ul> <li>des de tres mesos</li> <li>fins a més de mig any</li> </ul> <div> </div> <p><strong>9. Quines condicions necessita el compostatge?</strong></p> <p><strong>[00:05:05 - 00:05:40]</strong></p> <p>Perquè el compostatge funcioni correctament, cal proporcionar als microorganismes unes bones condicions de vida:</p> <ul> <li><strong>afavorir la circulació de l’aire (oxigen)</strong> dins la barreja</li> <li><strong>mantenir una humitat òptima</strong>, per facilitar la disponibilitat de nutrients</li> </ul> <p>A continuació us deixem un vídeo on podreu observar breument<br>les operacions bàsiques de manteniment d’un compostador domèstic en funcionament.</p> <div> </div> <p><strong>10. Conclusions i avantatges del compostatge</strong></p> <p><strong>[00:05:44 - 00:06:45]</strong></p> <p>Abans d’acabar, volem recordar alguns dels principals beneficis del compostatge domèstic o comunitari:</p> <ul> <li>Reduïm la generació de residus</li> <li>Elaborem el nostre propi adob</li> <ul> <li>Evitem l’ús de fertilitzants químics</li> <li>Estalviem aigua, gràcies a la capacitat del compost de retenir la humitat</li> </ul> <li>Enriquim el sòl amb nutrients</li> <li>Minimitzem la petjada de carboni</li> <ul> <li>Evitant etapes del sistema centralitzat com la recollida i el transport</li> </ul> <li>Convertim un residu en un recurs</li> <ul> <li>Tanquem un cicle</li> <li>Contribuïm a la consciència ambiental</li> </ul> </ul> <div> </div> <p><strong>11. Comiat</strong></p> <p><strong>[00:06:48 - 00:06:50]</strong></p> Moltes gràcies i una salutació a totes i a tots.</div> <div> </div> <div> </div> <div><em>Aquest vídeo s'ha elaborat amb la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología - Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades. </em></div> <div> </div> <div><em>Este vídeo se ha elaborado con la colaboración de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades. </em></div> <div> </div> <div><em>This video has been elaborated with the collaboration of the Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología - Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.</em></div>
CCS-B30 - Vídeo Gestión del agua (subt.) (trad. català)
<p><strong><span>TRADUCCIÓ - CATALÀ</span></strong></p> <p><strong><span>Gestió de l’aigua</span></strong></p> <div> </div> <p><strong><span>Introducció i presentació</span></strong><span><br><em>00:00:01 – 00:00:20</em><br>Hola, sóc la Maria Cassinello, de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, i us faré aquesta presentació sobre gestió de l’aigua.<br>Obrim l’aixeta i en surt aigua, tirem la cisterna i se’n va l’aigua. Però, com arriba aquesta aigua fins aquí? I què passa després amb ella?</span></p> <div> </div> <p><strong><span>Importància de la gestió de l’aigua</span></strong><span><br><em>00:00:20 – 00:00:37</em><br>És important aprendre com es gestiona l’aigua i quines diferents estratègies de gestió existeixen per no tenir la impressió que és un recurs infinit i per desenvolupar una major consciència crítica entorn aquesta gestió.<br>Comencem amb els models de gestió de l’aigua.</span></p> <div> </div> <p><strong><span>Models de gestió de l’aigua: Model lineal</span></strong><span><br><em>00:00:38 – 00:01:23</em><br>El model convencional i majoritari actualment de gestió de l’aigua és el lineal.<br>En l’economia actual, que és lineal, existeix un model de produir, usar i llençar, i en aquest, el sector de l’aigua utilitza l’estratègia obtenir, usar i abocar.<br>L’aigua primer s’obté de rius, llacs i aqüífers, després s’utilitza en l’agricultura, els municipis i les indústries, i després d’utilitzar-se i normalment contaminar-se, s’aboca a la conca directament o passant per una depuradora.<br>Si s’aboca en un punt alt de la conca, pot ser que es torni a utilitzar, però si no, anirà directament al mar.<br>Aquest model lineal tracta els recursos hídrics com si fossin infinits i porta a l’esgotament i degradació d’aquests.</span></p> <div> </div> <p><strong><span>Models de gestió de l’aigua: Model circular</span></strong><span><br><em>00:01:28 – 00:02:20</em><br>En contra d’això, una alternativa que està rebent atenció ara mateix és el model circular de gestió de l’aigua.<br>Aquest model segueix els principis de l’economia circular, que consisteix a buscar que els productes, materials i recursos es mantinguin en l’economia durant el major temps possible, reduint al mínim tant el consum de recursos com la generació de residus.<br>Es tracta d’imitar els processos circulars que fa la natura, representats en verd a l’esquerra de la imatge.<br>Per imitar-los com a societat hauríem d’aplicar els processos de la dreta: evitar el consum sempre que sigui possible, si no, reduir-lo, reutilitzar l’aigua com a consumidors, reciclar les aigües residuals generades i tornar-la de manera eficient a la natura.</span></p> <div> </div> <p><strong><span>Estratègies de gestió de l’aigua no convencionals</span></strong><span><br><em>00:02:26 – 00:03:26</em><br>Veurem algunes estratègies de gestió de l’aigua no convencionals que busquen una major sostenibilitat i estan relacionades amb aquests principis, posant com a exemple l’àrea metropolitana de Barcelona.<br>A causa de la greu sequera dels últims anys, s’ha posat en pràctica una estratègia per assegurar el subministrament d’aigua gràcies a fonts alternatives: reutilització d’aigües residuals i dessalinització d’aigua marina.<br>En períodes recents de sequera greu, l’aigua regenerada ha arribat a cobrir el 25% de les necessitats anuals, destinada a usos que no requereixen alta qualitat, com ara reg agrícola, neteja urbana, reg de jardins, usos industrials, ambientals i injecció en aqüífers.<br>En moments molt greus, s’ha posat en marxa la reutilització potable indirecta, on les aigües regenerades es bombegen i aboquen riu amunt, es barregen amb aigües del riu i després es potabilitzen novament.</span></p> <div> </div> <p><strong><span>Ús d’aigua dessalinitzada</span></strong><span><br><em>00:03:27 – 00:04:10</em><br>L’aigua dessalinitzada ha arribat a cobrir el 33% de l’ús total a l’àrea metropolitana, usant-se per a tot tipus d’usos després de potabilitzar-la i abocar-la a la xarxa general.<br>La dessalinitzadora del Prat és la més gran d’Europa.<br>L’ús d’aquestes fonts alternatives representa un avanç cap a la circularitat, permetent mantenir més aigua d’alta qualitat en els sistemes naturals i reservar-la per a activitats que la requereixen.</span></p> <div> </div> <p><strong><span>Problemes i costos associats</span></strong><span><br><em>00:04:11 – 00:04:56</em><br>Aquestes opcions presenten problemes importants: cost energètic elevat amb impacte ambiental i encariment de l’aigua per als consumidors.<br>Les dessalinitzadores poden causar danys al medi i biodiversitat marins per l’extracció d’aigua i l’abocament de salmorra al mar.<br>La reutilització tampoc és perfecta; sempre hi ha impacte ambiental o cost energètic en fer servir un recurs.<br>Per això, no podem aplicar aquestes estratègies i seguir sobreexplotant els recursos.</span></p> <div> </div> <p><strong><span>Altres alternatives sostenibles: reutilització a escala domèstica</span></strong><span><br><em>00:04:58 – 00:06:10</em><br>En l’àmbit urbà, la reutilització d’aigües residuals també es pot fer a escala domèstica.<br>Només es poden reutilitzar les aigües grises, provinents de lavabos, dutxes i banyeres; no les d’inodoros ni les aigües de rentadora o rentavaixelles a Espanya.<br>Després de processos físics, químics o biològics, les aigües grises es poden destinar a reg, cisternes, fregar terres i fins i tot per a la rentadora.<br>Aquest recurs és més sostenible i requereix menys energia que la reutilització municipal, a més de poder democratitzar la gestió de l’aigua.<br>Tanmateix, requereix un sistema de separació d’aigües grises, difícil i costós en ambients urbans densos i edificis ja construïts.<br>Si no hi ha accés a aquest sistema, es pot reutilitzar directament l’aigua de la dutxa o lavabo per buidar l’inodor amb cubells o sistemes senzills.</span></p> <div> </div> <p><strong><span>Aprofitament de l’aigua de pluja</span></strong><span><br><em>00:06:14 – 00:07:12</em><br>Una altra estratègia sostenible és aprofitar l’aigua de pluja per a usos no potables.<br>Actualment, l’aigua de pluja es tracta com residual, recollida per clavegueram i barrejada amb aigües residuals domèstiques, sotmesa a processos innecessàriament sofisticats.<br>Recollir i usar directament l’aigua de pluja és més eficient i sostenible, perquè té bona qualitat i no requereix tractament si s’usa per a reg, neteja exterior, cisternes o rentat de roba.<br>Això es pot fer tant a nivell domèstic com municipal mitjançant sistemes urbans de drenatge sostenible.<br>Recordem que aquests usos domèstics i municipals representen un percentatge petit del total, per la qual cosa cal un canvi estructural.</span></p> <div> </div> <p><strong><span>Canvi estructural i ús agrícola</span></strong><span><br><em>00:07:13 – 00:08:14</em><br>Cal limitar activitats i pràctiques econòmiques i industrials intensives en aigua, millorar-ne l’ús renovant infraestructures hidràuliques i penalitzar connexions il·legals.<br>L’agricultura i la ramaderia suposen el 80% de l’ús d’aigua a Espanya, per la qual cosa les mesures d’estalvi més importants es dirigeixen a aquest sector.<br>El regadiu intensiu s’estén per tot l’estat i requereix gran consum d’aigua per produir a gran ritme, a més els fertilitzants i pesticides contaminen rius i aqüífers.<br>La major part d’aquesta producció és per a exportació; Espanya és el quart major exportador mundial i líder en fruites, verdures i carn (especialment porc).</span></p> <div> </div> <p><strong><span>Replantejament del model agrícola</span></strong><span><br><em>00:08:15 – 00:09:10</em><br>Tenim un model que exporta aigua en forma de productes des d’un país en risc de desertificació a països humits com Alemanya, França i Regne Unit.<br>Cal replantejar el model agrícola cap a sistemes que facin servir menys aigua, com l’agricultura extensiva de secà o ecològica.<br>Els productes carnis requereixen molta més aigua, per això reduir-ne la producció és una altra estratègia important.<br>La ramaderia intensiva també s’ha estès i presenta greus impactes ambientals, inclòs ús excessiu i contaminació de l’aigua.<br>Podem promoure mesures polítiques adequades i, com a consumidors, reduir el consum de productes que requereixen molta aigua o que es produeixen intensivament.</span></p> <div> </div> <p><strong><span>Tancament</span></strong><span><br><em>00:09:11 – 00:09:18</em><br>Espero que us hagi estat útil aquesta presentació i moltes gràcies per la vostra atenció.<br>Fins aviat.</span></p> <p> </p> <p><em>Aquest vídeo s'ha elaborat amb la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología - Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades. </em></p> <p><em>Este vídeo se ha elaborado con la colaboración de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades. </em></p> <p><em>This video has been elaborated with the collaboration of the Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología - Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.No </em></p>
CCS-B30 - Vídeo Agua virtual y Huella hídrica (subt.) (trad. català)
<p><strong>TRADUCCIÓ - CATALÀ</strong></p> <p><strong>Aigua i petjada hídrica</strong></p> <div> </div> <p><strong>Introducció i concepte d’aigua virtual</strong></p> <p><strong>[00:00:01 - 00:01:15]</strong><br>Hola, soc la Maria Cassinello Toscano, de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, i us parlaré sobre l’aigua virtual i la petjada hídrica.</p> <p>Si ens preguntem quanta aigua gasto com a individu, pensem en l’aigua que fem servir per beure, cuinar, rentar-nos o netejar. Però no només gastem aquesta aigua. Hi ha molta més aigua que gastem i que és invisible. Per exemple, quanta aigua has pres per esmorzar? Probablement pensaràs que cap o potser un got d’aigua, però, i si et digués que només amb la tassa de cafè has consumit 140 litres d’aigua?</p> <p>Això és el que es diu <strong>aigua virtual</strong>, un concepte desenvolupat per l’investigador britànic Tony Allan als anys 90. L’aigua virtual és l’aigua que s’ha utilitzat per produir un bé o servei. Inclou tota l’aigua consumida durant tota la cadena de valor del producte: el cultiu, l’extracció de matèries primeres, la transformació, el transport i la distribució. Sense aquesta aigua, el producte no existiria. Aquest concepte ens ajuda a entendre els impactes reals de l’ús de l’aigua a escala global i el seu paper en l’economia internacional.</p> <div> </div> <p><strong>Consum d’aigua i alimentació</strong></p> <p><strong>[00:01:19 - 00:02:05]</strong><br>El consum mitjà d’aigua d’una persona a Europa o als Estats Units durant un any equivaldria a una casa gran de tres plantes plena d’aigua fins al sostre. D’aquesta quantitat, l’aigua per beure equivaldria només a un armari gran, i l’aigua que utilitzem directament per higiene, cuina i neteja equivaldria a una habitació com a màxim. Tot el consum de béns no alimentaris equivaldria a una altra habitació, i la resta seria aigua usada en l’alimentació.</p> <p>Si ets europeu o nord-americà, el 90% de l’aigua que consumeixes prové de la teva alimentació. Però no tots els aliments necessiten la mateixa quantitat d’aigua. Les verdures i les fruites són les que menys aigua utilitzen, seguides pels cereals i les llegums. En canvi, la carn, especialment la de boví, és l’aliment que més aigua consumeix: uns 15.400 litres per cada quilo produït.</p> <div> </div> <p><strong>Dieta i impacte hídric</strong></p> <p><strong>[00:02:07 - 00:03:10]</strong><br>Això fa que, segons la dieta, en els països industrialitzats, on la carn és un element habitual, una dieta no vegetariana consumeixi uns 5 metres cúbics d’aigua diaris (equivalent a 15 banyeres plenes), mentre que una dieta vegetariana equival a 8 banyeres diàries. En altres països on la carn no és la base de l’alimentació, el consum d’aigua és molt menor.</p> <p>La carn consumeix tanta aigua perquè una part és la que beu la vaca directament, una altra per la neteja i manteniment, però la gran majoria està relacionada amb l’alimentació del bestiar: cal molta aigua per cultivar el cereal o la herba que l’alimenta. És un procés molt poc eficient, com passa també amb altres productes d’origen animal.</p> <div> </div> <p><strong>Altres productes i la petjada hídrica</strong></p> <p><strong>[00:03:48 - 00:05:58]</strong><br>Altres productes, com peces de roba, també necessiten molta aigua. Per exemple, un pantaló texà requereix uns 8.000 litres i una samarreta uns 2.500 litres. Per produir un smartphone es necessiten uns 13.000 litres, encara que la carn per quilo necessita més aigua que un smartphone. Però el consum d’aigua més gran és el manteniment dels centres de dades que sostenen la “nau”, que necessiten uns 60 milions de litres d’aigua al dia per refrigerar els servidors.</p> <p>La <strong>petjada hídrica</strong> és un indicador basat en la petjada ecològica que mesura el volum d’aigua necessari per produir tots els béns i serveis consumits per una persona, comunitat o país durant un període de temps. També pot fer referència a l’aigua usada en un producte, en què coincideix amb el concepte d’aigua virtual.</p> <p>La petjada hídrica i l’aigua virtual inclouen tres tipus d’aigua:</p> <ul> <li><strong>Aigua blava</strong>: aigua superficial i subterrània utilitzada per a regadiu i ús industrial o domèstic.</li> <li><strong>Aigua verda</strong>: aigua de pluja emmagatzemada al sòl, aprofitada principalment per plantes i cultius sense regadiu.</li> <li><strong>Aigua grisa</strong>: aigua residual contaminada pels processos productius.</li> </ul> <p>Cada fase de la cadena de valor consumeix una combinació d’aquests tipus d’aigua, i la suma constitueix la petjada hídrica total del producte.</p> <div> </div> <p><strong>Problemes i impactes de l’ús d’aigua</strong></p> <p><strong>[00:06:06 - 00:07:05]</strong><br>El problema principal que ens mostren l’aigua virtual i la petjada hídrica és que la major part del nostre consum d’aigua és invisible. Això passa perquè les societats humanes solem fer servir l’aigua sense preocupar-nos per com funcionen els sistemes hidrològics, i sovint la tractem com si fos infinita.</p> <p>Els economistes no consideren l’aigua un factor de producció perquè no la percebem com a limitada, a diferència del territori o les matèries primeres. Però, en realitat, els recursos hídrics són renovables però no infinits, i les nostres activitats els afecten moltíssim. Extraiem i utilitzem aigua sense control i la contaminem, però els costos ambientals d’aquests usos no estan inclosos en el preu dels productes.</p> <p>Fins fa poc, l’escassetat i la contaminació de l’aigua no eren un problema, ja que la població global era menor i l’ús d’aigua més reduït. Però a mitjans del segle XX, l’ús d’aigua va començar a ser problemàtic a causa de la industrialització i les pràctiques agrícoles, generant costos ambientals greus.</p> <div> </div> <p><strong>Distribució desigual i comerç internacional</strong></p> <p><strong>[00:07:29 - 00:08:48]</strong><br>Qui paga aquests costos? Els estudiosos diuen que l’aigua gairebé sempre flueix en la mateixa direcció que els diners: dels pobres cap als rics. Els països industrialitzats tenen una demanda voraç d’aigua, no només per consum directe, sinó per la producció d’aliments i altres béns (aigua virtual).</p> <p>Aquesta demanda sovint es cobreix mitjançant el comerç internacional. Com podeu veure en el mapa, països industrialitzats com Europa, Estats Units i Japó importen aliments i productes que han requerit un consum d’aigua en altres països. Per tant, estan “important” aigua en forma d’aliments i mercaderies. La Unió Europea importa el 40% de l’aigua que consumeix.</p> <p>La importació d’aigua virtual genera costos ambientals i econòmics als llocs on es produeixen els aliments i productes, costos que són invisibles perquè no es reflecteixen a la nostra factura d’aigua. Però cada cop que fem servir aigua, algú en algun lloc del món està pagant aquests costos.</p> <div> </div> <p><strong>Conclusions i crida a l’acció</strong></p> <p><strong>[00:08:52 - 00:09:22]</strong><br>Els conceptes d’aigua virtual i petjada hídrica serveixen per fer-nos conscients de la nostra dependència invisible de l’aigua en els processos productius i per visualitzar el nostre impacte real en els recursos hídrics globals. Ens ajuden a entendre que l’ús de l’aigua sempre comporta costos ambientals.</p> <p>Amb aquesta informació podem prendre decisions més informades sobre els nostres hàbits de consum i promoure polítiques que fomentin una producció i un comerç internacional més sostenibles.</p> <p>Gràcies per la vostra atenció i espero que us hagi estat interessant.</p> <p> </p> <p><em>Aquest vídeo s'ha elaborat amb la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología - Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades. </em></p> <p><em>Este vídeo se ha elaborado con la colaboración de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades. </em></p> <p><em>This video has been elaborated with the collaboration of the Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología - Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.No </em></p>
CCS-B30 - Vídeo Escasez y Usos del Agua (subt.) (trad. català)
<p><strong><span>TRADUCCIÓ - CATALÀ</span></strong></p> <p><strong><span>Escassetat i ús de l’aigua</span></strong></p> <div> </div> <p><strong><span>Introducció</span></strong></p> <p><strong><span>00:00:01 - 00:00:09</span></strong><span><br>Hola, sóc la María Cassinello, de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, i us parlaré sobre l’escassetat i els usos de l’aigua.</span></p> <div> </div> <p><strong><span>Context i situació actual de l’escassetat d’aigua</span></strong></p> <p><strong><span>00:00:11 - 00:00:31</span></strong><span><br>Segons l’ONU, actualment més d’una de cada 3 persones viuen en regions amb escassetat d’aigua i, si es manté la tendència, el 52% experimentarà una escassetat severa d’aigua cap a l’any 2050.<br>Els recursos d’aigua dolça disponibles per persona han disminuït en més d’un 20% en les darreres dues dècades.<br>I si no es prenen mesures, la tendència continuarà.<br>A què es deu aquesta situació?</span></p> <div> </div> <p><strong><span>Ús de l’aigua per part de les persones</span></strong></p> <p><strong><span>00:00:35 - 00:01:28</span></strong><span><br>En primer lloc, de quina manera fem servir l’aigua les persones?<br>Per a les nostres activitats personals més bàsiques, d’acord amb l’Organització Mundial de la Salut, són necessaris entre 50 i 100 litres d’aigua per persona i dia per garantir les necessitats més bàsiques sense preocupacions de salut.<br>A Espanya, la mitjana de consum d’aigua en activitats domèstiques és de 732 litres per persona al dia.<br>Les activitats que més aigua consumeixen són dutxar-se, posar una rentadora i rentar els plats a mà, aproximadament uns 100 litres cadascuna. L’OMS indica que una dutxa estàndard dura 10 minuts i consumeix uns 200 litres d’aigua, i que hauríem de reduir aquest temps a 5 minuts per gastar només 100 litres.<br>El rentavaixelles consumeix uns 50 litres per rentat, aproximadament la meitat que rentar a mà.<br>La cisterna usa de mitjana 10 litres per descàrrega, i si hi ha opció de mitja cisterna, seran només uns 6 litres.<br>Segons la Fundació Aquae, rentar-se les mans gasta de mitjana 1,5 litres per rentat i rentar-se les dents consumeix uns 30 litres si deixem l’aixeta oberta, però només 1,5 litres si la tanquem.</span></p> <div> </div> <p><strong><span>Consum domèstic d’aigua: freqüència i distribució</span></strong></p> <p><strong><span>00:01:50 - 00:02:32</span></strong><span><br>El consum individual de cada activitat també varia segons la freqüència amb què es realitzen. Per exemple, tirem la cisterna diverses vegades al dia.<br>El consum mitjà en una casa espanyola es divideix principalment en:</span></p> <ul> <li><span>Dutxar-se o banyar-se, que representa un terç del total.</span></li> <li><span>Tirar de la cisterna i ús del lavabo.<br>En conjunt, 3/4 parts de la despesa total es produeixen al bany.<br>La rentadora consumeix al voltant del 10% del total.</span></li> </ul> <div> </div> <p><strong><span>Consum d’aigua a nivell social i sectors econòmics</span></strong></p> <p><strong><span>00:02:33 - 00:03:05</span></strong><span><br>Tanmateix, les activitats domèstiques només representen el 12% del consum total d’aigua, tant a nivell mundial com a Espanya.<br>La gran majoria de l’aigua es consumeix al sector agrícola i ramader:</span></p> <ul> <li><span>Mundialment, un 69%.</span></li> <li><span>A Espanya, un 82%.<br>Les diferents indústries o sectors econòmics representen el 19% del consum global i només un 4% a Espanya.<br>Aquesta aigua s’utilitza principalment per a la producció d’energia, usos sanitaris, transmissió de calor, refrigeració i neteja.</span></li> </ul> <div> </div> <p><strong><span>Augment del consum d’aigua i causes</span></strong></p> <p><strong><span>00:03:07 - 00:03:35</span></strong><span><br>A causa del creixement econòmic i industrial i de l’augment poblacional, les extraccions mundials d’aigua s’han més que duplicat des dels anys 60, amb increments en tots els sectors: municipis, agricultura i indústria.<br>Aquest augment es deu especialment al creixement de l’agricultura de regadiu, la ramaderia, la producció d’energia i la manufactura, a més del creixement poblacional.</span></p> <div> </div> <p><strong><span>Per què hi ha escassetat si l’aigua és un recurs renovable?</span></strong></p> <p><strong><span>00:03:35 - 00:04:15</span></strong><span><br>És aquest major consum la causa de l’escassetat? L’aigua no és un recurs renovable?<br>És important entendre que l’escassetat d’aigua es refereix a la falta de recursos hídrics suficients per satisfer la demanda d’una regió.<br>No s’ha de confondre amb:</span></p> <ul> <li><span>Sequera: període amb precipitacions inferiors al normal.</span></li> <li><span>Aridesa: condicions físiques del clima.<br>L’escassetat no depèn només de les sequeres o aridesa, sinó també dels usos humans i la gestió de l’aigua.</span></li> </ul> <div> </div> <p><strong><span>El cicle hidrosocial i la influència humana</span></strong></p> <p><strong><span>00:04:08 - 00:04:32</span></strong><span><br>Tradicionalment, el cicle de l’aigua s’estudia com un procés natural basat en evaporació, condensació i precipitació.<br>Però aquest cicle no és independent de les persones.<br>Les societats afecten significativament el cicle de l’aigua.<br>Per això, és més adequat parlar del <strong>cicle hidrosocial</strong>, que incorpora la influència humana.</span></p> <div> </div> <p><strong><span>Impactes humans sobre el cicle de l’aigua</span></strong></p> <p><strong><span>00:04:33 - 00:05:23</span></strong><span><br><strong>1. Sobreexplotació:</strong><br>L’aigua és un recurs renovable però limitat. Si consumim o contaminem més ràpid del que es regenera, la disponibilitat disminueix, causant escassetat.<br>L’aigua subterrània, vital per a reserves, es pot considerar no renovable en escales humanes, perquè els aqüífers poden trigar centenars o milers d’anys a recarregar-se.<br>El 20% dels aqüífers mundials estan sent sobreexplotats, cosa que pot causar problemes greus com la intrusió salina o enfonsament del terreny, posant en perill l’existència de l’aqüífer.</span></p> <div> </div> <p><strong><span>Canvi climàtic i els seus efectes en l’aigua</span></strong></p> <p><strong><span>00:05:26 - 00:05:54</span></strong><span><br>El canvi climàtic altera el cicle de l’aigua:</span></p> <ul> <li><span>L’augment de la temperatura terrestre provoca més evaporació, la qual cosa genera sequeres greus que redueixen la disponibilitat d’aigua dolça.</span></li> <li><span>També provoca precipitacions torrencials i imprevisibles, que resulten menys útils i fins i tot perjudicials per a l’agricultura i altres activitats.<br>És important recordar que compartim l’aigua amb molts altres éssers vius, i la qualitat i disponibilitat de l’aigua són essencials per al bon funcionament dels ecosistemes, dels quals depenem.</span></li> </ul> <div> </div> <p><strong><span>Contaminació de l’aigua</span></strong></p> <p><strong><span>00:06:00 - 00:06:28</span></strong><span><br>La contaminació és una altra forma en què alterem el cicle de l’aigua.<br>El vessament de substàncies contaminants, com pesticides, microplàstics o residus químics industrials, deteriora la qualitat de l’aigua, restringint la seva disponibilitat per a usos humans i altres éssers vius, i provoca greus alteracions en els ecosistemes.<br>A Espanya, s’estima que al voltant d’un terç dels aqüífers estan contaminats.</span></p> <div> </div> <p><strong><span>Conclusions: l’escassetat com a fenomen social</span></strong></p> <p><strong><span>00:06:29 - 00:06:52</span></strong><span><br>Tot això indica que l’escassetat d’aigua és un fenomen marcadament social i no només físic, com sovint es pensa.<br>Les alteracions en el cicle de l’aigua són causades principalment per l’activitat humana — no només pel canvi climàtic, sinó també per la sobreexplotació i la contaminació — cosa que significa que podem fer moltes coses per canviar aquesta situació.<br>Moltes gràcies per la vostra atenció i fins aviat.</span></p> <p> </p> <p><em>Aquest vídeo s'ha elaborat amb la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología - Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades. </em></p> <p><em>Este vídeo se ha elaborado con la colaboración de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades. </em></p> <p><em>This video has been elaborated with the collaboration of the Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología - Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.</em></p>
CCS-B30 - Vídeo Compostaje 2 (subt.) (trad. català)
<div> <p><strong>TRADUCCIÓ - CATALÀ</strong></p> <p><strong>Manteniment d’un compostador comunitari</strong></p> <div> </div> <p><strong>1. Presentació i objectiu del vídeo</strong></p> <p><strong>[00:00:07 – 00:00:26]</strong></p> <p>Aquí tenim un compostador comunitari on estem tractant residus vegetals provinents d’una plantació de tomàquets.<br>El que veurem en aquest vídeo són les <strong>operacions bàsiques de manteniment rutinari</strong> d’aquest tipus de compostadors.</p> <div> </div> <p><strong>2. Estat del material i primer pas: mesura de la temperatura</strong></p> <p><strong>[00:00:30 – 00:00:36]</strong></p> <p>Com podeu veure,<br>el material fa ja un parell de mesos que és dins del compostador<br>i ha anat evolucionant.</p> <p><strong>[00:00:36 – 00:00:43]</strong></p> <p>El primer que farem és <strong>mesurar la temperatura</strong> del material.</p> <p><strong>[00:00:44 – 00:00:58]</strong></p> <p>Normalment, fem aquesta mesura en <strong>tres punts diferents</strong>:</p> <ul> <li>a la part més baixa del material</li> <li>a la zona intermèdia</li> <li>i a la superfície</li> </ul> <p>Ho fem amb una <strong>sonda de temperatura</strong>, com aquesta que tenim aquí.</p> <p><strong>[00:01:00 – 00:01:47]</strong></p> <p>Només cal <strong>introduir la sonda dins del material</strong> i esperar que la temperatura es <strong>stabilitzi</strong>.</p> <p>Un cop tenim aquest primer registre, anem prenent mesures a les diferents alçades de la pila de compostatge.</p> <p>Veiem que la <strong>zona central</strong> sol tenir una temperatura més elevada,<br>perquè és on s’acumula més calor.</p> <p><strong>[00:01:59 – 00:02:15]</strong></p> <p>Finalment, mesurem la temperatura a la <strong>superfície</strong>,<br>que, en estar en contacte amb l’aire exterior, sol ser més baixa.</p> <div> </div> <p><strong>3. Comprovació de la humitat</strong></p> <p><strong>[00:02:29 – 00:02:41]</strong></p> <p>Un cop tenim registrades les temperatures,<br>el següent pas és comprovar si el material <strong>té la humitat adequada</strong>.</p> <p><strong>[00:02:41 – 00:02:49]</strong></p> <p>I com ho podem fer d’una manera <strong>ràpida i rutinària</strong>, sense passar pel laboratori?</p> <p><strong>[00:02:50 – 00:03:06]</strong></p> <p>Hi ha una prova senzilla anomenada <strong>“la prova del puny”</strong>,<br>que consisteix a agafar diversos punys de material del compostador<br>i <strong>prémer-los suaument</strong>, sense fer massa força.</p> <p><strong>[00:03:06 – 00:03:26]</strong></p> <p>Si en prémer el material <strong>es compacta i no es desfa</strong>,<br>vol dir que la <strong>humitat és correcta</strong>,<br>que ha d’estar entre el <strong>40 i el 60%</strong>.</p> <p>Si, en canvi, el material <strong>no es compacta</strong> i es desfà fàcilment,<br>significa que <strong>està massa sec</strong> i caldria afegir-hi aigua.</p> <p><strong>[00:03:31 – 00:03:42]</strong></p> <p>També pot passar el contrari:<br>si ens passem afegint aigua, en prémer el material pot <strong>degotar</strong>.</p> <p>Això indica <strong>excessiva humitat</strong>.</p> <div> </div> <p><strong>4. Què fer si la humitat no és l’adequada?</strong></p> <p><strong>[00:03:42 – 00:04:00]</strong></p> <p>Si detectem que el material és <strong>massa sec</strong>:</p> <ul> <li>El més senzill és <strong>afegir-hi aigua i barrejar bé.</strong></li> </ul> <p>Si, al contrari, veiem que <strong>hi ha massa humitat</strong>:</p> <ul> <li>Cal <strong>barrejar-lo amb un agent estructurant</strong>,<br>com <strong>fusta triturada</strong> o algun altre material sec,<br>per reduir el nivell d’humitat.</li> </ul> <div> </div> <p><strong>5. Aireig del material</strong></p> <p><strong>[00:04:15 – 00:04:31]</strong></p> <p>Un factor <strong>molt important</strong> en el procés de compostatge<br>és que el material estigui <strong>ben airejat</strong>,<br>és a dir, que tingui <strong>oxigen a l’interior</strong>.</p> <p>Això s’aconsegueix <strong>remenant el material almenys un parell de cops per setmana</strong>.</p> <p><strong>[00:04:31 – 00:04:40]</strong></p> <p>Ho fem amb un <strong>remenador</strong>,<br>que no és més que aquesta <strong>barra metàl·lica en forma d’espiral</strong>.</p> <p>És molt fàcil d’utilitzar.</p> <p><strong>[00:04:41 – 00:04:54]</strong></p> <p>Només cal <strong>introduir l’espiral girant-la</strong> uns cinc centímetres dins del material,<br>i treure-la, per <strong>remenar la mescla</strong> i permetre l’entrada d’aire renovat.</p> <p><strong>[00:05:00 – 00:05:02]</strong></p> <p>D’aquesta manera, l’aire pot circular per <strong>tota la barreja</strong> del compostador.</p> <p><strong>[00:05:04 – 00:05:17]</strong></p> <p>La idea és fer un <strong>recorregut circular</strong> per tota la superfície del compostador,<br>remenant fins que tot el material quedi ben airejat.</p> <div> </div> <p><strong>6. Observacions finals sobre la humitat</strong></p> <p><strong>[00:05:24 – 00:05:31]</strong></p> <p>Com podeu veure,<br>la part <strong>superficial</strong> del material sol <strong>assecar-se més</strong> que les capes internes.</p> <p><strong>[00:05:33 – 00:05:49]</strong></p> <p>Això es pot veure clarament per la <strong>diferència de color</strong>.</p> <p>Quan <strong>remenem</strong>, ajudem a que:</p> <ul> <li><strong>la humitat es distribueixi de manera homogènia</strong></li> <li>i, al mateix temps, que el material <strong>s’oxigeni bé</strong></li> </ul> </div> <div> </div> <div><em>Aquest vídeo s'ha elaborat amb la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología - Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades. </em></div> <div> </div> <div><em>Este vídeo se ha elaborado con la colaboración de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades. </em></div> <div> </div> <div><em>This video has been elaborated with the collaboration of the Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología - Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.</em></div>
Vídeo instrucional sobre o RPT (R peak time) em cães
<p>Vídeo instrucional sobre o RPT em cães.</p>
MOOC4Slav: Ficheiros áudio, vídeo e texto (Recursos adicionais) - Medicina
<p>Ficheiros áudio e texto do MOOC4Slav (Recursos adicionais produzidos por Brno) contendo: </p> <p><strong>Introdução Medicina;</strong> </p> <p><strong>Parte teórica: </strong></p> <ul> <li>Vídeo PPT Medicina; Áudio palestra Medicina (Anestesiologia - Avaliação preoperatória); Áudio língua viva (falantes nativos) Medicina; Áudio língua viva (não falantes) Medicina; Vídeo Entrevista com Daniel Pereira de Sousa moderada por Igor Czjakowski - Ativação dos fibroplastos cardíacos (+Legendas). </li> </ul> <p><strong>Parte prática: </strong></p> <ul> <li>Áudio Medicina B1; Áudio Medicina B2; Texto PDF Medicina - A língua portuguesa na área da Medicina: Médicos que acreditam em medicinas alternativas - Quando as terapias alternativas são um aliado.</li> </ul> <p><strong>Cenários pedagógicos: </strong></p> <ul> <li>Introdução à Medicina - Cenário pedagógico; Entrevista Medicina (Daniel Pereira de Sousa) - Cenário pedagógico; Língua falada Medicina (Não falantes) - Cenário pedagógico; Língua viva áudio (Falantes nativos) Medicina - Cenário pedagógico; Palestra Medicina - Cenário pedagógico; Parte prática áudio Medicina B1 - Cenário pedagógico; Parte prática áudio Medicina B2 - Cenário pedagógico; Parte prática PDF Medicina texto C1 - Cenário pedagógico; Powerpoint vídeo Medicina - Cenário pedagógico.</li> </ul>
ScienceDex guides
Understand access before you commit
These curated guides explain access requirements, typical timelines, costs, and reuse considerations for widely used research datasets.
Allen Brain Atlas
Allen Brain Atlas is an Allen Institute collection of brain map atlases, datasets, APIs, and analysis tools covering mouse, human, and non-human primate brain resources.
Annotated Behaviour and Observability Dataset (ABODe)
ABODe is a University of Edinburgh DataShare dataset for behavior classification in group-housed mice using home-cage video, identities, bounding boxes, ground-plate positions, and annotator labels.
DANDI Archive for NWB datasets
DANDI is a BRAIN Initiative archive for publishing and sharing neurophysiology data, including electrophysiology, optophysiology, and behavioral data packaged as NWB and related standards.
International Brain Laboratory public data
The International Brain Laboratory public data releases expose standardized mouse decision-making experiments, including Neuropixels recordings, widefield calcium imaging, behavior, and session metadata accessed through the ONE API.
OpenNeuro
OpenNeuro is a free, open platform for sharing neuroimaging datasets, with public search, dataset pages, and download paths for web, S3, DataLad, and the OpenNeuro CLI.